Origen del cavall

ORIGEN

A l'origen del cavall se'l coneix com Eohippus, es calcula que té aproximadament uns 55 milions d'anys d'antiguitat. El fòssil d'aquest exemplar va ser descobert a Amèrica del Nord en 1867. Aquest exemplar feia uns 30 centímetres, amb coixins a les potes (quatre davant i tres darrera) habitant a les zones selvàtiques i en els pantans. Aquest exemplar es va propagar cap a Europa en el període anomenat Eocè. 

L'espècie va evolucionar a causa dels canvis climàtics, donant com a resultat diversos tipus com són: el Mesohippus descendent del Eohippus, que era una mica més gran, tenia tres dits en cada pota i una dentadura més eficient que li permetia menjar una vegetació més variada, existint fa 25 a 40 milions d'anys, el descendent d'aquest exemplar és el Miohippus, després el Merychippus, aquest exemplar tenia certa semblança a l'ase, amb la diferència que posseïa un dit major en el centre, la qual cosa l'ajudava a assolir gran velocitat i recórrer grans distàncies. El Dinohippus i el Pliohippus van ser les primeres espècies que van tenir els cascs formats, els dits laterals havien desaparegut, va existir fa dos a cinc milions de anys. En l'era glacial, el nombre d'aquests antecessors del cavall va anar disminuint fins a quedar extingits del continent americà fa aproximadament uns vuit mil anys.